vàlius van venir a La Casa Murada amb les mans a la butxaca, com qui diu. No portaven ni la guitarra. No va ser per deixadesa. Els havíem avisat amb molt poca antelació, la guitarra del Gerard estava espatllada i amb tant poc temps no podien aconseguir-ne una altra. Si ens en deixeu una vosaltres, ens van dir, ja ens està bé. [ + ]

Ens hi ha fet caure Miguel Ángel Blanca, cantant de Manos de Topo. La Casa Murada és una màquina del temps. I no perquè s'hi acumulin set segles d'història, que també. Ni perquè el lloc et transporti a un altre moment. No és això. [ + ]

Si hagués estat per ell, potser no l’hauríem conegut mai. Miquel Serra ja en tenia prou fent cançons a Manacor i Cala Morlanda, els seus refugis d’hivern i estiu. Van ser els altres, amics i admiradors, qui el van convèncer de fer públiques aquelles primeres cançons. El recopilatori “Miquel Serra 2009-2010” (Foehn, 2012) va posar en circulació algunes de les gravacions d’aquell músic que fins aleshores era el secret més ben guardat de Manacor. [ + ]

A l'estiu del 2014 a l'Enric Montefusco li van proposar fer un acústic dalt d'una barca enmig del llac de Banyoles. Va convidar quatre dels membres del cor Cambra 16, que havia participat a l'últim disc de Standstill, "Dentro de la luz" (Buena Suerte, 2013). I així va néixer Micro-Cénit. Per a l'Enric és una estratègia que li permet tornar a les cançons de Standstill des d'un altre punt de vista. Una possibilitat de desfer passos i veure què podrien haver sigut aquelles cançons si les hagués construït d'una altra manera, respectant-ne l'arquitectura però fent servir altres materials. [ + ]