Dels timbals de la bateria en surt fum. Fum de debò. L'Ernest hi ha encastat unes bengales i les ha encès a mitja cançó. Torna a lloc d'una revolada i segueix el frenètic ball de mans i peus. L'Ernest, el Jordi i el Turre ballen perquè la cançó ho demana, però també perquè estan eufòrics. Se'ls veu a les cares. Valents, històrics, que diu una cançó que no és de La iaia sinó de Nueva Vulcano, però que avui els escau molt. [ + ]

Van arribar a La Casa Murada de tarda per gravar de nit. A la nit tots som d’una altra manera, diu Ferran Palau recordant aquella matinada a l’estudi. En té un record estrany, com de somni. Ferran Palau és el cantant del grup Anímic i ara també l’autor del disc en solitari “L’Aigua Del Rierol” (Amniòtic Records, 2012). El va gravar amb l’ajut del seu cosí, el guitarrista i productor Jordi Matas. El cosí gran que li ensenyava cançons de Green Day amb 12 anys. [ + ]

Joan Colomo va arribar a La Casa Murada amb les cançons a mitges. Sempre li passa, diu. Té una idea i la posa en pràctica sense donar-hi massa voltes, perquè aviat en tindrà una altra, i una altra. I també les haurà de fer realitat. És una necessitat. [ + ]

El dia que en Joan i els seus companys van venir a La Casa Murada, tot era nou. Acabaven de gravar “La figura del buit” (Bankrobber, 2013) i encara no havien fet mai cap concert junts, només dos assajos. Literalment, s’estaven coneixent. I en Joan Pons va entendre que era el dia ideal per a fer encara més coses que no hagués fet mai.. [ + ]