Joan Colomo va arribar a La Casa Murada amb les cançons a mitges. Sempre li passa, diu. Té una idea i la posa en pràctica sense donar-hi massa voltes, perquè aviat en tindrà una altra, i una altra. I també les haurà de fer realitat. És una necessitat. [ + ]

El dia que en Joan i els seus companys van venir a La Casa Murada, tot era nou. Acabaven de gravar “La figura del buit” (Bankrobber, 2013) i encara no havien fet mai cap concert junts, només dos assajos. Literalment, s’estaven coneixent. I en Joan Pons va entendre que era el dia ideal per a fer encara més coses que no hagués fet mai.. [ + ]

Diu l'Ariel que ja ha fet tard per a ser Randy Newman, que els grans instrumentistes es fan a còpia de milers d'hores i que ell ja no hi és a temps. Nosaltres afegim que l'àngel es té o no es té. I Aquell dia a la Casa Murada, l'Ariel va portar el seu. [ + ]

En realitat, la sessió d’Inspira per a Tots Sants es va començar a gestar en un altre lloc ja fa un grapat d'anys. Aquest lloc és el Vinilo, el bar del Jordi Lanuza, ànima d’Inspira. Per a alguns músics de Barcelona, el Vinilo ha estat el principi de moltes coses. Col·laboracions, grups, amistats. La nostra amistat amb el Jordi, sense anar més lluny, va néixer allà, i sabem que algunes de les bandes que han vingut amb nosaltres a La Casa Murada els deuen alguna cosa, a aquelles quatre parets. Per a molts són com una segona casa. [ + ]