La Núria Graham té moltes decisions per prendre. Com tothom. Però ella les haurà de fer en públic, a la vista dels altres. Perquè amb 17 anys, una maqueta i un talent prometedor, la Núria té molta gent pendent dels seus pròxims passos. I tothom li dóna algun consell. Com fer un primer disc, com orientar la carrera, amb qui tocar... No sabem cap on tirarà, però a Tots Sants intuïm que serà valenta. [ + ]

Dels timbals de la bateria en surt fum. Fum de debò. L'Ernest hi ha encastat unes bengales i les ha encès a mitja cançó. Torna a lloc d'una revolada i segueix el frenètic ball de mans i peus. L'Ernest, el Jordi i el Turre ballen perquè la cançó ho demana, però també perquè estan eufòrics. Se'ls veu a les cares. Valents, històrics, que diu una cançó que no és de La iaia sinó de Nueva Vulcano, però que avui els escau molt. [ + ]

Seward ja coneixien l’estudi. Tres anys abans de venir amb Tots Sants, havien gravat un disc a La Casa Murada que al final van decidir no publicar. Però això no ho sabíem. Un de tant episodis de la biografia de Seward que no saps si no te l’expliquen ells mateixos. Són invisibles a la xarxa, refractaris a les rutines de la indústria i molt gelosos d’una manera de fer les coses basada en el boca-orella. Són més difícils de seguir que la majoria de grups. [ + ]

Són cançons del disc “Atletes, baixin de l’escenari” (Discmedi / Warner, 2013), i a l’estudi tenen una pressa i un nervi que no els coneixíem. L’Arnau Vallvé, bateria, diu que les cançons han anat agafant embranzida a base de concerts i que per això ara sonen amb aquesta urgència. [ + ]