Tots Sants
Arriben a l’estudi i munten els instruments amb calma. El laberint de cables i ferros que surten de la guitarra preparada de Paolo Angeli demana temps i paciència. Quan ho tenen tot a punt es posen els seus vestits casolans d’astronauta soviètic, amb els cognoms enganxats al pit i les insígnies de l’antiga URSS que els donen un aire trist. Aquests vestits són les seves cuirasses. Les seves capes de superheroi. Transformats en la Piccola Orchestra Gagarin poden fer el que vulguin. Una música que no té nom però té història, la de cadascun d’ells i la que tenen en comú. [+]
Te’ls escoltes i són tot nervi. Te’ls escoltes amb atenció i veus que Da Souza són un munt de coses més. Són divertits. Són molt observadors. Són tan àgils amb les paraules com amb les guitarres, les baquetes i els ponts i les tornades de les cançons. I són una pinya. Quan tenien tretze anys, a Mallorca, ja feien música junts. Llavors feien servir un altre nom. Ara que es fan dir Da Souza viuen a Barcelona sota el mateix sostre i han fet dos àlbums. L’últim, que els va portar a La Casa Murada, és una meravella i es diu “Gran salt endavant” (Famèlic, 2016). [+]
Love of Lesbian s’havien tancat a La Casa Murada tres setmanes per gravar la carcassa i els fonaments d’ “El poeta Halley” (Warner, 2016). Però també per trobar-hi un ambient, el so adequat a cada cançó, diu Santi Balmes. Quan vam anar a visitar-los ja ho tenien i es van quedar un dia més per ensenyar-nos què havien fet en aquelles setmanes. [+]
Ens n’havien parlat altres músics. Un noi molt jove que toca la guitarra amb una naturalitat extraordinària. No és que faci coses molt vistoses. És més aviat com si parlés a través de l’instrument. Com si hagués nascut amb una guitarra a les mans. De fet, és fill de músic, Suso Saiz. Ha sentit tones de discos. I ha fet molts quilòmetres acompanyant Iván Ferreiro, Russian Red, Fon Román... [+]